Mireia CastellsaguéAcompanyament terapèutic
Divulgació

Entendre el dol

Una mica de psicologia del dol per sentir-nos menys sols i donar-nos permís per viure la pèrdua a la nostra manera.

Mireia Castellsagué
Entendre el dol

Què ens passa quan perdem algú

El dol és la resposta natural a la pèrdua d’algú o d’alguna cosa que estimem. No és una malaltia ni un problema a resoldre: és un procés que afecta el cos, les emocions, els pensaments, les relacions i, sovint, el sentit que donem a la vida.

01

No és un camí recte

Durant anys es va parlar de fases ordenades, però avui sabem que el dol no segueix un ordre fix. Hi ha dies de calma i dies en què el dolor torna amb força, i les dues coses formen part del procés.

02

Anar i tornar

El model del procés dual descriu com oscil·lem entre mirar la pèrdua (el record, la tristesa, l’enyor) i mirar la vida que continua (rutines, projectes, nous rols). Aquest moviment és sa i necessari.

03

El vincle continua

Fer el dol no vol dir oblidar. Moltes persones troben maneres noves de mantenir el vincle amb qui ha mort: rituals, records, converses interiors. El vincle es transforma, no desapareix.

04

Les tasques del dol

Acceptar la realitat de la pèrdua, permetre’s sentir el dolor, adaptar-se a un món on aquella persona ja no hi és i trobar-li un lloc dins teu que et permeti seguir vivint.

El model del procés dual

Mirar la pèrdua records · tristesa · enyor Mirar la vida rutines · projectes · nous rols LA VIDA QUOTIDIANA

Quan pot ajudar demanar acompanyament

No cal esperar a estar malament del tot. Demanar suport és una manera de cuidar-te.

  • Sents que el dolor no et deixa funcionar en el dia a dia.
  • Evites tot el que et recorda la pèrdua o, al contrari, no pots pensar en res més.
  • Et sents sol o sola amb el que vius, o sents que no en pots parlar amb ningú.
  • Notes el cos en tensió constant, dorms malament o tens molta fatiga.
  • Sents culpa, ràbia o buit que no saps on posar.
  • Ha passat temps i sents que t’has quedat aturat o aturada en el mateix punt.
Mites i realitats

El que sovint escoltem sobre el dol

Mite

“El temps ho cura tot.”

Realitat

El temps ajuda, però el que acompanya de debò és el que fem amb aquest temps: donar espai al dolor, expressar-lo i sentir-nos acompanyats.

Mite

“Has de ser fort.”

Realitat

Mostrar vulnerabilitat no és debilitat. Contenir les emocions per aguantar sol allargar el dolor i aïllar-nos.

Mite

“Al cap d’un any ja hauria d’estar superat.”

Realitat

No hi ha calendari del dol. Aniversaris, festes o un perfum poden remoure molt, fins i tot anys després.

Mite

“Si no plores, no ho estàs vivint.”

Realitat

Cada persona fa el dol a la seva manera: plorant, en silenci, fent coses, parlant o creant. No hi ha una forma correcta.

Mite

“Cal passar pàgina.”

Realitat

No es tracta d’oblidar sinó d’integrar. La persona que estimes pot continuar sent part de la teva història.

Una metàfora

La pilota dins la capsa

Imagina una capsa amb una pilota a dins i, en un costat, un botó del dolor. Al principi la pilota és enorme: es mou i toca el botó gairebé tota l’estona. El dolor és constant.

Amb el temps la pilota no desapareix, però la vida que l’envolta es fa més gran. Toca el botó menys sovint. Quan ho fa, pot fer tant mal com el primer dia, i és normal. No vol dir que tornis enrere.

Al principi Amb el temps La vida creix al voltant dolor
Per a famílies i amistats

Com acompanyar algú en dol

Sovint no sabem què dir i, per por d’equivocar-nos, ens allunyem. No cal tenir les paraules perfectes: la presència és el que més ajuda.

El que ajuda

  • Ser-hi i escoltar sense pressa ni consells.
  • Dir el nom de la persona que ha mort i compartir records.
  • Oferir ajuda concreta: “dijous et porto el sopar”.
  • Recordar les dates difícils, també mesos després.
  • Acceptar el silenci i les llàgrimes sense voler arreglar-les.

El que convé evitar

  • “Sé com et sents.”
  • “Almenys…” (va viure molt, ets jove, tens altres fills).
  • “Tot passa per alguna cosa.”
  • “Has de ser fort, pels altres.”
  • Desaparèixer després del funeral o canviar de tema quan surt el seu nom.
Dols menys visibles

No tots els dols es veuen igual

Algunes pèrdues no tenen el reconeixement que mereixen, i això fa que es visquin en soledat. Posar-los nom ja és una manera de cuidar-los.

Dol anticipat

Quan una persona estimada té una malaltia greu, el dol comença abans de la mort. Hi conviuen l’esperança, el cansament, la tristesa i, a vegades, la culpa per desitjar que s’acabi el patiment.

Dols no reconeguts

Una exparella, una amistat, una mascota, una persona amb qui la relació era difícil, una interrupció de l’embaràs. Quan l’entorn no valida la pèrdua, el dolor es viu amagat.

Dol gestacional i perinatal

La mort d’un fill o filla durant l’embaràs o poc després de néixer és un dol profund i sovint silenciat. Necessita un espai on aquest fill tingui nom i lloc.

Infants i adolescents

Viuen el dol a estones: poden jugar i al cap de poc plorar. Necessiten veritat adaptada a l’edat, rutines i adults disponibles que els deixin preguntar.