Recursos per al dia a dia
Idees i pràctiques senzilles per entendre les emocions, calmar el cos i tractar-te amb més amabilitat.

Les emocions són missatgeres
Cap emoció és bona o dolenta. Cadascuna ens porta informació sobre què ens passa i què necessitem. En el dol solen aparèixer barrejades i canviants.

Tristesa
Ens diu que hem perdut alguna cosa important.
NecessitaTemps, recolliment i consol.
Ràbia
Assenyala injustícia o un límit travessat.
NecessitaSer escoltada i trobar una sortida segura.
Por
Ens alerta davant la incertesa.
NecessitaSeguretat, informació i companyia.
Culpa
Apareix quan pensem que hauríem pogut fer alguna cosa diferent.
NecessitaMirar-ho amb amabilitat i, a vegades, perdonar-se.
Enyor
És l’altra cara de l’amor.
NecessitaUn lloc on expressar el vincle: rituals, records, paraules.
El cos també recorda
Les experiències difícils no queden només a la memòria: també es guarden al cos. Les notem com un nus a l’estómac, una pressió al pit, una respiració curta o una sensació d’alerta permanent.
Quan una situació ens desborda, el sistema nerviós pot sortir del que s’anomena la finestra de tolerància: cap a la hiperactivació (ansietat, inquietud, irritabilitat) o cap a la hipoactivació (desconnexió, apatia, sensació de no sentir res).
La respiració, el moviment conscient i l’atenció a les sensacions ajuden a tornar a aquesta finestra, on és possible sentir sense desbordar-se. Per això el treball corporal és una part essencial del procés.

Tractar-te com tractaries algú que estimes
La psicòloga Kristin Neff descriu l’autocompassió amb tres components. En moments de dolor, ens ajuden a sostenir-nos en lloc de jutjar-nos.
Amabilitat
Parlar-te amb calidesa en lloc de criticar-te per com et sents o per com ho estàs portant.
Humanitat compartida
Recordar que el patiment forma part de la vida de tothom. No ets l’única persona que se sent així.
Atenció plena
Reconèixer el que sents sense exagerar-ho ni amagar-ho: “ara em fa molt mal, i ho puc mirar”.
Quan la ment es fragmenta
Després d’una pèrdua o d’un canvi gran, és normal sentir que estàs a trossos. La ment intenta protegir-se i separa allò que fa massa mal. Costa concentrar-se, recordar o sentir.


Cada peça té sentit
El que sents, penses i recordes no està trencat. Són parts que encara no han trobat el seu lloc.
Sense pressa
Les peces s’ajunten a poc a poc, quan hi ha prou seguretat i suport.
Tornar a sentir-te sencer
Integrar no vol dir oblidar. Vol dir que la pèrdua forma part de la teva història sense ocupar-ho tot.

Una respiració per calmar el cos
Una pràctica senzilla que pots fer ara mateix, quan els pensaments donen voltes.
- Posa una mà al pit i l’altra a la panxa. Nota el contacte.
- Inspira pel nas comptant fins a 4, deixant que la panxa s’infli suaument.
- Expira comptant fins a 6, sense forçar.
- Repeteix-ho de 5 a 10 vegades. Allargar l’expiració ajuda el sistema nerviós a calmar-se.
- Abans d’acabar, pregunta’t: què noto ara al cos?
Escriure per alleujar
Agafa una llibreta i escriu deu minuts, sense corregir ni rellegir. Tria una d’aquestes preguntes:
- Què m’agradaria dir-te que no vaig poder dir?
- Què és el que més enyoro?
- Què necessito avui, només avui?
- Què m’ha sostingut aquesta setmana?