Acceptar-nos no vol dir deixar de créixer. Vol dir deixar de lluitar contra nosaltres mateixos per poder canviar des d’un lloc més amable.
Moltes persones viuen amb una sensació constant de no ser suficients. No prou primes, prou llestes, prou bones mares, prou productives. Sempre hi ha alguna cosa a millorar abans de poder estar tranquil·les amb qui són. L’autoacceptació proposa invertir aquest ordre: primer acollir-nos, i des d’aquí, créixer.
Què vol dir acceptar-se
Acceptar-se és reconèixer qui som avui, amb les nostres llums i les nostres ombres, sense condicions. Inclou el cos, la història, les emocions, els errors i les limitacions. No vol dir que tot ens agradi, sinó que deixem de rebutjar parts de nosaltres mateixos.
Acceptar no és conformar-se
Una por freqüent és que, si ens acceptem, deixarem d’esforçar-nos. Però sol passar el contrari. Quan ens rebutgem, gastem molta energia en amagar-nos, justificar-nos o castigar-nos. Quan ens acceptem, aquesta energia queda lliure per fer canvis reals, des de la cura i no des de la por.
Cinc maneres de practicar-la
Observa la teva veu interior. Nota com et parles. Sovint repetim frases que vam aprendre de petits i que no són nostres.
Separa el que fas del que ets. Pots haver comès un error sense ser un error.
Reconeix els teus punts forts. Apunta cada dia una cosa que hagis fet bé o que valoris de tu.
Accepta el que no pots canviar. L’alçada, la història familiar, algunes pèrdues. Lluitar-hi només afegeix sofriment.
Envolta’t de persones que t’acceptin. Ens veiem molt a través dels ulls dels altres.
Una relació que es cultiva
L’autoacceptació no és un estat que s’aconsegueix un dia i ja està. És una relació que es cultiva, amb dies millors i dies pitjors. Hi haurà moments en què tornarà la crítica. No passa res. Cada vegada que tornes a mirar-te amb una mica més d’amabilitat, la relació amb tu mateixa s’enforteix.
Font i lectura recomanada: Autoaceptación: 5 consejos psicológicos para lograrla · Psicología y Mente