Escriure a la persona que hem perdut és una manera senzilla i poderosa de dir el que va quedar pendent i de mantenir viu el vincle.
Hi ha coses que no vam poder dir. Un gràcies, un perdó, un t’estimo, una explicació. O simplement, com ens va el dia. Quan algú mor, sembla que aquesta conversa queda tallada per sempre. Però l’escriptura ens permet continuar-la d’una altra manera.
Per què ajuda escriure
Escriure ens obliga a anar a poc a poc, a posar paraules al que sentim i a ordenar una mica el caos de dins. El paper ho aguanta tot: la ràbia, la tristesa, la culpa, l’amor. I sovint, en escriure, descobrim coses que no sabíem que sentíem.
Com fer-ho
Busca un moment tranquil i un lloc on puguis estar sola i sense presses.
Comença amb una salutació com si li escrivissis de veritat: «Estimada mare», «Hola, Joan».
Escriu sense corregir. No es tracta de fer una carta bonica, sinó sincera.
Deixa que surti el que surti. Records, preguntes, retrets, agraïments, notícies.
Acomiada’t com vulguis. No cal que sigui un adeu definitiu.
Algunes idees per començar
«El que més enyoro de tu és…»
«El que no et vaig poder dir és…»
«Des que no hi ets, ha passat…»
«El que m’has deixat és…»
«Et vull donar les gràcies per…»
La carta de resposta
Una variant poderosa és escriure, després, la resposta que imagines que et faria aquella persona. Pot semblar estrany, però sovint posa paraules a allò que en el fons ja sabem que ens diria. Moltes persones hi troben consol i perdó.
Què fer amb la carta
Pots guardar-la en una capsa de records, llegir-la en veu alta en un lloc significatiu, cremar-la en un petit ritual o deixar-la al cementiri. No hi ha una manera correcta. També pots escriure’n moltes, al llarg del temps, com un diari adreçat a ella.
Una nota de cura
Escriure pot remoure molt. Després de fer-ho, dona’t un moment per respirar, beure aigua, sortir a caminar o parlar amb algú. Si sents que t’ha desbordat, no cal continuar sola: pots fer aquest procés acompanyada.