Sovint ens han ensenyat que enfadar-se és dolent. Però la ràbia té una funció important: ens avisa quan alguna cosa no està bé i ens dona força per protegir-nos.
De totes les emocions, potser la ràbia és la que té pitjor fama. Ens fa por la ràbia dels altres i ens fa vergonya la nostra. Moltes persones, sobretot dones, han après que enfadar-se és lleig, egoista o perillós. I així, la ràbia s’empassa, es dissimula o es gira cap endins.
Per a què serveix
La ràbia apareix quan sentim que s’ha travessat un límit, que se’ns ha fet mal o que hi ha una injustícia. És una emoció d’energia: ens prepara per defensar-nos, per dir prou, per canviar alguna cosa. Sense ràbia, ens costaria protegir allò que estimem, incloent-nos a nosaltres mateixos.
Ràbia no és violència
Sentir ràbia i actuar amb violència són coses molt diferents. La ràbia és una emoció; la violència és una conducta. Podem sentir una ràbia molt intensa i expressar-la de manera respectuosa. El problema no és l’emoció, sinó el que en fem.
Quan la ràbia s’amaga
Quan no ens permetem sentir ràbia, sovint es transforma en altres coses: tristesa crònica, culpa, irritabilitat constant, mal de cap o tensió muscular. A vegades surt de cop, desproporcionada, amb qui menys s’ho mereix. En el dol, la ràbia és molt habitual: amb la vida, amb els metges, amb qui ha mort, amb nosaltres mateixos. Reconèixer-la ajuda a no quedar-hi atrapats.
Maneres sanes d’expressar-la
Posar-hi nom. «Estic enfadada perquè…». Anomenar-la ja la fa més manejable.
Moure el cos. Caminar ràpid, córrer, picar un coixí, ballar fort.
Escriure sense filtre i després decidir què en vols fer.
Esperar abans de reaccionar. Respirar i donar-se temps quan l’emoció està al màxim.
Dir-ho de manera clara. Parlar des del jo: «Em sento… quan… i necessito…».
Escoltar el missatge
Davant la ràbia, una pregunta útil és: quin límit s’ha travessat? Què necessito protegir? Sovint, la resposta ens porta a posar un límit, a demanar un canvi o a reconèixer una ferida. La ràbia, ben escoltada, pot ser una gran aliada.