Molts dels pensaments que tenim apareixen sols i els creiem sense qüestionar-los. Aprendre a reconèixer-los ens dona més llibertat.
«Segur que ho faré malament». «Ningú no em vol». «Sempre em passa el mateix». Aquests pensaments apareixen ràpid, sense que els busquem, i sovint els prenem com a veritats. Són els anomenats pensaments automàtics, i tenen molt de poder sobre com ens sentim.
Per què apareixen
La ment busca estalviar energia i preveure perills. Per això fa servir dreceres: generalitza a partir d’experiències passades i anticipa el pitjor per protegir-nos. A vegades encerta, però moltes altres ens explica històries exagerades o distorsionades que ens fan patir més del compte.
Algunes trampes habituals
Tot o res. «Si no ho faig perfecte, és un fracàs».
Generalitzar. «Sempre», «mai», «tothom», «ningú».
Llegir la ment. «Segur que pensa que soc pesada».
Catastrofisme. Imaginar el pitjor escenari com si fos el més probable.
Filtre negatiu. Fixar-se només en el que ha anat malament.
Personalitzar. Pensar que tot el que passa té a veure amb nosaltres.
Els «hauria de». Normes rígides que ens imposem: «hauria d’estar millor».
Com relacionar-s’hi diferent
Detecta’ls. Quan canviï el teu estat d’ànim de cop, pregunta’t: què m’acabo de dir?
Escriu-los. Veure’ls en paper ajuda a prendre distància.
Qüestiona’ls amb amabilitat. És 100% cert? Quina evidència tinc? Què li diria a una amiga?
Busca alternatives. «M’equivocaré en algunes coses, però en d’altres no».
No cal discutir-los sempre. A vegades n’hi ha prou amb notar-los: «aquí torna el pensament de sempre».
Pensaments i emocions
No es tracta de pensar en positiu a la força ni de negar el que sentim. Les emocions són legítimes. Però quan ens adonem que un pensament no és un fet, guanyem espai per escollir com volem respondre. I aquest espai és, sovint, el principi del canvi.