Una mort inesperada trenca el món d’un dia per l’altre. Què ens passa per dins i com podem començar a sostenir-ho.
Hi ha pèrdues que s’intueixen, que deixen temps per acomiadar-se. I n’hi ha d’altres que arriben de cop: un accident, un infart, una trucada a mitjanit. En un instant, la vida que coneixíem deixa d’existir.
El xoc: quan la ment no s’ho creu
Els primers dies sovint es viuen com en una boira. Molta gent diu que no sent res, que actua de manera automàtica o que espera que la persona torni a entrar per la porta. No és fredor. És la manera que té el sistema nerviós de protegir-nos d’un impacte massa gran per pair-lo de cop.
Les preguntes que no tenen resposta
Per què? I si hagués trucat aquell dia? I si m’hagués adonat abans? Davant d’una mort sobtada, la ment busca sentit i control on no n’hi ha. Aquestes preguntes poden tornar una i altra vegada. No cal fer-les callar. Cal saber que formen part del procés i que, amb el temps, perden força.
El que queda per dir
Una de les ferides més grans és no haver pogut dir adeu. Paraules pendents, una discussió sense tancar, un «t’estimo» que no va arribar. Escriure una carta a la persona, parlar-li en veu alta o fer un petit ritual pot ajudar a donar lloc a tot això que va quedar a mig camí.
Petites coses que ajuden
Cuidar el cos. Menjar alguna cosa, beure aigua, caminar una mica. Sembla poca cosa, però el cos també està de dol.
Deixar-se acompanyar. No cal explicar-ho tot. A vegades n’hi ha prou amb tenir algú a prop.
Anar a poc a poc. No cal prendre grans decisions en les primeres setmanes.
Si el malestar és molt intens o dura molt de temps, demanar ajuda no és un fracàs. És una manera de cuidar-te.
Font i lectura recomanada: El duelo por la muerte inesperada de un ser querido · Fundación Mario Losantos del Campo
Si vols parlar-ne
Cada procés és únic. Si et ve de gust, podem trobar-nos en una primera sessió sense compromís, a Granollers o online.
Demana hora