La manera com ens vam vincular de petits influeix en com ens relacionem de grans. Entendre-ho ens ajuda a mirar-nos amb més comprensió.
Per què a algunes persones els costa confiar? Per què n’hi ha que necessiten molta proximitat i d’altres que se senten ofegades quan algú s’hi acosta massa? Una de les claus per entendre-ho és la teoria de l’aferrament, que estudia com els primers vincles marquen la nostra manera d’estimar.
Què és l’aferrament
Quan som nadons, depenem completament de les persones que ens cuiden. Segons com responen a les nostres necessitats, aprenem coses molt profundes: si el món és segur, si els altres hi seran quan els necessitem, si som dignes d’amor. Aquests aprenentatges es converteixen en una mena de mapa intern que fem servir després en les relacions.
Els estils més coneguts
Aferrament segur. Quan les persones cuidadores van ser prou disponibles i sensibles, aprenem que podem demanar ajuda i també ser autònoms. De grans, solem sentir-nos còmodes amb la intimitat i amb l’espai.
Aferrament ansiós. Quan la disponibilitat era imprevisible, podem créixer amb por a ser abandonats. De grans, potser necessitem molta confirmació i vivim amb angoixa les distàncies.
Aferrament evitatiu. Quan les necessitats emocionals no eren ben rebudes, aprenem a no demanar. De grans, potser ens costa mostrar vulnerabilitat i preferim l’autosuficiència.
Aferrament desorganitzat. Quan qui havia de cuidar també feia por, el sistema queda confós. Pot portar a relacions on desitgem i temem la proximitat alhora.
No són etiquetes
Aquests estils no són caixes tancades ni diagnòstics. Són tendències, i la majoria tenim una barreja que canvia segons la relació i el moment. Tampoc es tracta de culpar els pares, que sovint van fer el que van poder amb el que tenien.
Es pot canviar
La bona notícia és que l’aferrament no és un destí. Relacions segures a l’edat adulta, ja siguin de parella, d’amistat o d’acompanyament, poden ajudar a construir el que alguns anomenen aferrament segur guanyat. Entendre el propi patró és el primer pas: ens permet reconèixer quan s’activa i triar respostes noves.
Aferrament i dol
El dol és, en el fons, la resposta a la ruptura d’un vincle d’aferrament. Per això cada persona el viu de manera diferent: qui té un estil més ansiós pot sentir una angoixa intensa, i qui és més evitatiu pot tendir a tirar endavant sense permetre’s sentir. Saber-ho ajuda a acompanyar-se amb més comprensió.
Si vols parlar-ne
Cada procés és únic. Si et ve de gust, podem trobar-nos en una primera sessió sense compromís, a Granollers o online.
Demana hora