Dir que no també és una manera de cuidar. Per què ens costa tant i com començar a fer-ho amb calma.
Hi ha persones a qui dir que no els remou molt. Apareix la por de decebre, de semblar egoistes o de perdre l’afecte dels altres. Així que diuen que sí a coses que no volen, i a poc a poc es van esgotant.
Per què ens costa tant
Sovint hem après de petits que ser estimats depenia de ser bons, d’ajudar, de no molestar. Aquesta lliçó era útil en aquell moment. Però de grans pot fer que oblidem les nostres pròpies necessitats per tenir contents els altres.
Un límit no és un mur
Posar un límit no és atacar ni allunyar-se. És explicar on acabes tu i on comença l’altre. És informació que permet que la relació sigui més honesta. Les relacions que només funcionen si tu sempre cedeixes no són tan sòlides com semblen.
Com començar
Escolta el cos. Una tensió a l’estómac, cansament, irritació. Sovint el cos sap que és un no abans que la ment s’hi atreveixi.
Dona’t temps. «M’ho penso i et dic» és una resposta vàlida.
Sigues clara i breu. «Aquesta setmana no puc» n’hi ha prou. No cal justificar-ho tot.
Accepta la incomoditat. Sentir culpa en posar un límit no vol dir que estiguis fent alguna cosa malament. Vol dir que estàs fent alguna cosa nova.
Cada vegada que respectes el que necessites, li dius a una part de tu que és important. I des d’aquí, també pots estimar els altres de manera més lliure.
Font i lectura recomanada: Cómo poner límites: aprender a decir que no sin sentirte culpable · Psicología y Mente