La resiliència no és ser invulnerable ni no patir. És la capacitat de travessar les dificultats i continuar endavant, sovint amb ajuda dels altres.
Sovint imaginem les persones resilients com a persones fortes que no s’enfonsen mai. Però la resiliència és una altra cosa. Les persones resilients també ploren, dubten i cauen. La diferència és que, amb el temps i amb suport, troben la manera de tornar-se a aixecar.
Com un arbre amb el vent
Una imatge que ajuda és la d’un arbre flexible. Quan bufa un vent fort, es doblega, però no es trenca. Quan el vent passa, torna a redreçar-se, potser amb alguna branca menys, però viu. La resiliència no és resistir rígidament, sinó adaptar-se.
No és un do, és un procés
La resiliència no és una qualitat amb què es neix o no es neix. Es construeix al llarg de la vida i depèn de molts factors: les relacions que tenim, la manera com interpretem el que passa, els recursos personals i també les condicions del context. Ningú és resilient tot sol.
Què l’alimenta
Vincles de suport. Tenir almenys una persona de confiança és un dels factors més importants.
Sentit. Poder donar algun significat al que vivim, encara que sigui amb el temps.
Flexibilitat. Acceptar el que no podem canviar i actuar sobre el que sí.
Cura del cos. Descans, alimentació, moviment. El cos també sosté.
Autocompassió. Tractar-se amb amabilitat en lloc d’exigir-se ser fort.
Sentit de l’humor. Fins i tot en moments durs, el riure pot alleugerir.
Resiliència i dol
En el dol, la resiliència no vol dir no sentir dolor ni tornar ràpid a la normalitat. Vol dir anar trobant, a poc a poc, una manera de viure amb la pèrdua. Moltes persones descobreixen, després d’un temps, que han crescut d’alguna manera: més comprensives, més conscients del que importa. No és que la pèrdua valgués la pena, sinó que han pogut fer-ne alguna cosa.
Una advertència
La paraula resiliència a vegades s’utilitza per exigir a les persones que aguantin situacions injustes. No es tracta d’això. Ser resilient també és saber demanar ajuda, posar límits i reconèixer quan alguna cosa és massa.