No sempre necessitem quedar-nos quiets per calmar-nos. A vegades el cos necessita moure’s per poder descansar. Algunes propostes senzilles.
Quan estem molt nerviosos o tensos, sovint ens costa seure a meditar. El cos està ple d’energia i la quietud se’ns fa insuportable. En aquests moments, el moviment pot ser una porta més amable cap a la calma.
Per què el moviment ajuda
L’estrès prepara el cos per actuar: els músculs es tensen, el cor s’accelera. Si no fem res amb aquesta activació, es queda dins nostre. El moviment ajuda a descarregar-la. I quan és lent i conscient, envia al sistema nerviós el missatge que no hi ha perill i que pot baixar la guàrdia.
Propostes per al dia a dia
Sacsejar el cos. Dempeus, sacseja les mans, els braços, les cames, tot el cos durant un minut. Després queda’t quieta i nota les sensacions. Els animals ho fan de manera natural després d’un ensurt.
Balanceig. Asseguda o dempeus, balanceja’t suaument endavant i enrere o de costat. És un moviment que ens calma des que som nadons.
Estiraments lents. Estira els braços cap amunt en inspirar i deixa’ls caure en expirar. Gira el cap a poc a poc. Obre el pit.
La postura del nen. De genolls, recolza el front a terra o en un coixí, amb els braços al costat del cos. Respira cap a l’esquena.
Cames a la paret. Estirada, amb les cames recolzades a la paret, durant cinc o deu minuts. Molt reparador al vespre.
Caminar lentament. Nota cada pas, el pes que passa d’un peu a l’altre.
Escoltar el cos
La clau és fer-ho sense exigència ni dolor. No es tracta de fer exercici, sinó d’escoltar què necessita el cos. Si alguna postura et resulta incòmoda, deixa-la. Si et ve de gust moure’t d’una altra manera, fes-ho.
Moviment i emocions
A vegades, en moure’ns, apareixen emocions: llàgrimes, ganes de riure, tristesa. És normal. El cos guarda moltes coses, i el moviment les pot deixar sortir. Acull el que vingui, respira i, si cal, para.
Ioga i dol
En els moments de dol, pràctiques com el ioga suau o restauratiu poden ser un gran suport. No demanen esforç, sinó presència. I ens recorden que, fins i tot quan tot sembla trencat, el cos continua respirant i sostenint-nos.