Mireia CastellsaguéAcompanyament terapèutic
← Tornar al blogDol

El dol en parella: quan cadascú plora a la seva manera

29 d’octubre de 2026 · 2 min de lectura · Font: Fundación Mario Losantos del Campo

Perdre algú junts no vol dir viure-ho igual. Per què el dol a vegades ens allunya i com tornar-nos a trobar.

Quan una parella viu una pèrdua compartida, com la d’un fill, d’un embaràs o d’un pare o una mare, sovint s’espera que el dol uneixi. A vegades passa. Però també és molt habitual que cadascú se senti sol, fins i tot estant al costat de l’altre.

Dues maneres de fer el dol

Hi ha persones que necessiten parlar, plorar i recordar. D’altres canalitzen el dolor fent: treballant, organitzant, arreglant coses. Cap de les dues maneres és millor. El problema apareix quan les llegim com una falta d’amor: «no li importa», «només vol parlar del mateix».

Els ritmes no coincideixen

Un pot tenir un dia bo quan l’altre s’enfonsa. Un pot voler tornar a la rutina mentre l’altre encara no pot. Aquests desajustos són normals. El dol no té un calendari, i menys un calendari compartit.

Algunes idees per acostar-se

Preguntar en lloc de suposar. «Com ho estàs vivint tu avui?» obre més que «per què no plores?».

Acordar espais. Un moment per parlar de la pèrdua i un altre per descansar d’ella pot ajudar tots dos.

Respectar la manera de l’altre. Acompanyar no és convèncer l’altre que ho visqui com tu.

Buscar suport fora de la parella. No cal que l’altre ho sostingui tot. Amics, família o un espai d’acompanyament poden alleugerir la càrrega.

El dol pot posar a prova la relació, però també pot ser una oportunitat per conèixer-se d’una manera nova. Amb paciència i escolta, és possible tornar-se a trobar.

Font i lectura recomanada: ¿Puede el duelo distanciarme de mi pareja? · Fundación Mario Losantos del Campo

Continua llegint