Mireia CastellsaguéAcompanyament terapèutic
← Tornar al blogDol

Entre la pèrdua i l’acceptació: una mirada integradora del dol

22 d’octubre de 2026 · 2 min de lectura · Font: Psicología y Mente

El dol no es viu només amb el cap. Implica el cos, les emocions, les relacions i el sentit de la vida. Mirar-lo en conjunt ens ajuda a acompanyar-lo millor.

Sovint parlem del dol com si fos un sol sentiment: la tristesa. Però qui l’ha travessat sap que és molt més complex. El dol toca totes les dimensions de la persona, i per això cal mirar-lo des de diversos angles a la vegada.

Un procés que afecta tot el que som

El cos. Cansament, insomni, pressió al pit, falta de gana o, al contrari, necessitat de menjar. El cos registra la pèrdua abans que la ment l’entengui.

Les emocions. Tristesa, però també ràbia, por, culpa, alleujament o buidor. Totes poden conviure el mateix dia.

Els pensaments. Records que tornen, dificultat per concentrar-se, preguntes que no tenen resposta.

Les relacions. Alguns vincles s’enforteixen i d’altres s’allunyen. A vegades ens sentim incompresos.

El sentit. Les creences i els valors es posen en qüestió. Per què passa això? Què importa ara?

Anar i venir: el moviment del dol

Un dels models més útils per entendre el dol explica que oscil·lem entre dos moviments. D’una banda, mirem la pèrdua: recordem, plorem, enyorem. De l’altra, mirem cap a la vida: resolem coses pràctiques, fem plans, ens distraiem. Totes dues coses són necessàries. Estar sempre en el dolor esgota, i fugir-ne sempre impedeix que es pugui pair. La salut està en el vaivé.

L’acceptació no és oblit

Acceptar no vol dir que la pèrdua deixi d’importar, ni que estiguem d’acord amb el que va passar. Vol dir deixar de lluitar contra la realitat que ja és, per poder construir alguna cosa a partir d’ella. Sovint l’acceptació arriba de mica en mica, i torna a anar-se’n, i torna a venir.

Com acompanyar el procés

Una mirada integradora no busca eliminar el dolor, sinó donar-li espai i forma. Paraules per posar nom al que passa. Moviment i respiració per ajudar el cos a descarregar. Expressió artística per dir el que no surt amb paraules. Rituals per honorar el vincle. I sobretot, presència: algú que pugui escoltar sense pressa i sense voler arreglar res.

Cada persona fa el seu camí. No hi ha una sola manera de travessar el dol, però sí que hi ha maneres de no fer-ho sola.

Continua llegint